Ressenyes

Actualidad Fallera. Anuario 2002-2003, València, 2003, 290 pàgines.

L’empresa editora de la revista Actualidad Fallera va llançar una nova publicació per a tancar l’exercici del 2002-2003. Es tracta d’un anuari de la festa, que resumeix totes les activitats de l’exercici faller i fa un repàs dels actes més significatius de l’any, a més d’incloure una crònica exhaustiva de la setmana fallera del 2003.

Crida l’atenció per la gran quantitat d’informació que arreplega, així com per la qualitat del material fotogràfic. Les pàgines sintetitzen per ordre cronològic tots els esdeveniments de l’any i inclouen una àmplia selecció de fotos: dels monuments premiats, dels de la categoria especial, dels ninots indultats, com també la llista de premis de cada categoria, però també la classificació de premis de totes les activitats més importants de l’exercici.

També inclou articles retrospectius, així com un article dedicat al comiat de l’artista faller Alfredo Ruiz. En definitiva, la nova publicació és un compendi de dades que agranen les notícies d’àmbit oficial de la festa (elecció de corts d’honor, nomenament de falleres majors, premis de concursos, etcètera) seguint la mateixa tipologia del llibre oficial que edita la Junta Central Fallera, mesclant-les, això sí, amb notícies d’elaboració pròpia que este mitjà de comunicació difon durant cada exercici festiu amb periodicitat mensual.

Fernando Morales Checa

Torralba Martínez, Braulio (dir), Actualidad Fallera. Anuario 2004 Actualidad Fallera, València, 2004, 290 pàgines.

Sens dubte, tot recopilatori, siga quin siga l’origen, sempre serà benvingut. L’acumulació d’informació, gràfica i textual, serà un element a tindre en compte quan, amb vista al futur, algú es planteja deixar constància d’allò que s’ha sabut, d’allò que viu i en especial d’allò que ocorre. Per tant, anuaris, calendaris i altres cròniques presentades en formats diversos, sempre seran per al lector curiós un punt d’entreteniment i, amb els anys, per a l’investigador, es convertiran en una font imprescindible de la qual prendre dades.

Enguany, per segona vegada consecutiva, la revista Actualidad Fallera publica el seu anuari o, millor, com indica en el seu títol l’editorial: “Un nuevo anuario para el ejercicio 2003/2004”. En total, 290 pàgines a color. Per a una empresa com aquesta, dedicada mensualment a seguir de prop els esdeveniments fallers i informar-ne, no deu haver sigut tasca difícil la consecució d’aquesta publicació a pesar del que en el seu editorial s’expressa.

Certament, en esta ocasió s’ha fet un major desplegament informatiu i trobem en l’anuari la totalitat dels ninots presentats a concurs i gran abundància de fotos de quasi totes les falles de València. D’açò últim es lamenta el director, manifestant com d’àrdua resulta la tasca d’arribar a totes les parts i concretament a totes les comissions, que haver-ne n’hi ha i moltes.

El seguiment oficial de la festa resulta escrupolós, cosa, d’altra banda, consubstancial a la filosofia editorial que cada mes presenta la revista Actualidad Fallera. Pocs textos, és cert, però sí molt de material gràfic, amb fotos de gran qualitat, però la reproducció del qual a vegades deixa molt a desitjar i açò, venint d’una publicació d’aquesta categoria, hauria d’estar molt més cuidat.

Amb una lectura atenta, encara que ràpida, no perquè un siga àvid lector, sinó perquè no hi abunden els textos en general, ni les col·laboracions literàries en particular, com ja apuntàvem poc més amunt, es fa un repàs de l’exercici faller que comprén l’anuari, any que ha sigut prolífic en temes, en notícies i inclús en algun assumpte municipal i d’interés general. En canvi, d’açò gens o molt poquet es llig en estes pàgines. De gaidó i com molt callant la cosa, es demana un poquet més de bagatge intel·lectual i artístic als jurats, unes reflexions sobre l’11-M, un text en memòria de Pepe Monforte, entre d’altres.

Tal com queda dit, un interessant recopilatori que amb els anys cobrarà un valor magnífic i que, ara com ara, a l’interessat en la festa fallera dins de la ciutat de València el pot posar al dia de com i en quina mesura les Falles tenen discurs anual i implicació en altres àrees festives al llarg del calendari.

 Vicent Masó Talens

Actualidad Fallera. Anuario 2005, València, 2005, 242 pàgines.

Si diguem que anuari és la publicació en la qual és recull cada any les notícies i les ressenyes pròpies d’un col·lectiu, per posar en coneixement dels seus lectors les curiositats i tot allò esdevingut en el període que en les Falles comença i acaba el mes de març, tenim explicada la finalitat de l’anuari que per tercer any edita la revista de periodicitat mensual Actualidad Fallera.

El llibre, d’acord amb l’anterior definició s’estructura en tres parts. En la primera, el resum de l’exercici faller. Una crònica descriptiva amb abundants fotografies i variat contingut per tal d’oferir una radiografia de l’activitat social i festiva que s’ha convertit en història. Comença aquesta part amb els dos projectes de les falles municipals del 2005, titulat: “Pintando en el cauce del Turia” i acaba amb la ressenya de tots els actes de societat celebrats abans de la plantà, titulat: “El mundo fallero, de gala”.

En la segona, els monuments fallers del 2005. La falla municipal, totes les de la secció especial i els principals premis de la secció primera a la setena són comentades amb acompanyament il·lustratiu de la fotografia. Es fa repetició amb igual tractament amb les falles de la modalitat infantil. Ací hem detectat una jerarquització de valors. A mesura que es descendeix de les categories altes a les inferiors la informació gràfica es va fent xicoteta fins a l’extrem de convertir-se gairebé en la grandària d’un segell. Una apreciació detectada també en l’esforç de recollir tots els ninots presentats a l’exposició. Però, per contra, es comet l’oblit de destacar els millors i oferir el ninot indultat en unes dimensions de visió que alegren la vista. Cosa que tampoc podran agrair els estudiosos de la festa en anys esdevenidors.

En la tercera, és la relació de premis de totes les competicions que s’organitzen en la festa, tant les oficials i les de comissió com les d’entitats, les que ocupen les pàgines fins al final del llibre. Hi figuren totes o gairebé totes, encara que cal fer una precisió. D’una banda, en el premi E + G recull la fotografia de l’acte social, però no la constatació del treball premiat, com també passa amb el premi Raga. D’altra, sobta l’exclusió del Premi Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla en un anuari que pretén ser exhaustiu i el més complet de totes les activitats dutes a terme en relació amb la festa de les Falles.

Finalment, cal dir que, com que aquest anuari és un llibre de consulta destinat per als “malalts de festa”, estic segur que tots ells agrairien a l’empresa editora que les tapes foren més consistents i grosses, cosa que els consultors i el pas del temps també sabrien agrair.

 Josep J. Coll

Actualidad Fallera. Anuario 2006, Valencia, 1993 [2007], 274 pàgines.

[Nota: El dipòsit legal és del 1993, des del punt de vista de la biblioteconomia i sense cap altra referència dins de l’exemplar, aquesta hauria de ser la seua data d’edició.]

Actualidad Fallera trau de nou al carrer un anuari complet de l’any faller, que té la virtut d’avançar-se de molt al Llibre Faller, encara que el seu interés siga quasi solapat. Conste en primer lloc el nostre reconeixement a l’esforç que representa des de la iniciativa purament privada i comercial aquest treball de compilació, tot i que el seu enfocament comercial, lícit i meritori, incideix, com és costum en la revista, en la crònica social de l’exercici faller, en la seua part més protocol·lària i potser en la part menys festiva de les Falles; el munt de premis que hi ha.

Esguitat d’articles que compleixen escrupolosament i de manera molt professional la seua funció, com ara el repàs sistemàtic del calendari faller de manera detallada, i, a més, la resta de festes de la ciutat (l’anuari inclou referències a la Festivitat de la Mare de Déu del Desemparats, les Creus de Maig, la Fira de Juliol, el Nou d’Octubre i Expojove), Actualidad Fallera hi afegeix com a part del seu contingut un obituari de Manolo Martín, un altre obituari de Vicente Ros Belda i una “entrevista” amb Pepe Latorre, que es resol en escassament 25 línies. Una impressió de qui escriu és que la necessitat de combinar la vocació enciclopèdica amb un grandària raonable a efectes comercials, deixa un sabor un tant de “repàs a rajaploma” en aquests articles, que demanen, potser, un tractament més acurat.

Si hi ha un treball que considerem absolutament meritori i que fa per si sol que pague la pena comptar amb l’anuari d’Actualidad Fallera, és l’esforç de documentar i fotografiar totes les falles de València (les de secció especial i primera A fins i tot amb anàlisis crítiques) i tots els ninots de l’Exposició. Un treball que donarà més d’un maldecap i entreteniment als buscadors de refregits i que els estudiosos impenitents de falles de seccions ignotes de decennis anteriors sabran agrair. Una pena, d’altra banda, la grandària d’alguna de les fotografies, i sobretot dels ninots de l’Exposició, circumstància que entenem pels costos editorials, però que a grandària de 4,5 per 2,2 centímetres perd part del seu valor. Desconeixem si crearia dificultats de drets d’autoria, però potser una edició en format digital compensaria millor l’esforç realitzat.

Dins d’aquest afany recopilatori, volem assenyalar que, no sols s’arrepleguen tots els premis oficials que atorga la Junta Central Fallera, que creguen-me són molts, sinó també tots els premis donats pels més diversos organismes. Menció personalíssima: el premi Soler i Godes de l’Associació d’Estudis Fallers no mereix el mateix tractament que els altres i s’ha inclòs com una breu nota en el calendari de l’exercici.

En general, un anuari de tinença imprescindible pel que té de documentació gràfica i de seguiment del calendari festiu, encara que més prescindible, per obvi, en la recerca de qualsevol anàlisi crítica. No obstant això, quan la crònica social siga ocupada per altres falleres majors, altres presidents, etcètera, sempre quedarà l’aparell gràfic per a “propios y extraños” (falca lingüística que comença a ser quasi un sentit de marca).

Antonio Herrero

Actualidad Fallera. Anuario 2008, València, 2008, 192 pàgines, ISSN 1888-3095.

“Tratar de sintetizar más información con menos texto y grandes fotografías”. Amb esta declaració d’intencions, comença Braulio Torralba l’editorial de l’anuari del 2008 d’Actualidad Fallera. I no ha pogut ser més encertat el resum d’allò que es veu en la revista. Un minuciós repàs de totes les activitats desenvolupades al voltant de les falles del 2008, que fan de la publicació una agenda on es poden trobar els esdeveniments de l’exercici faller passat: actes, celebracions, aniversaris, classificacions… amb tot luxe de detall fotogràfic.

Amb la detallada relació de premis i premiats de les activitats i concursos del 2008, amb fotografia de totes les falles de totes les categories, es conclou l’anuari. El text, efectivament, és allò que menys importa. La imatge ho és tot. Tant és així que inclús les inevitables llistes de classificacions i premis resulten avorrides.

Si has participat en algun dels concursos, has intervingut en actes socials fallers, has muntat una exposició o mostra, la teua falla ha celebrat aniversari o senzillament passaves per allà, no pots deixar d’adquirir el llibre. De segur que tu o la teua falla aparegueu d’una o altra manera, probablement fotografiats, en la publicació que amb tapa dura i ja des de fa sis anys presenta, quan s’acaben les falles, Actualidad Fallera. Comença a ser producte de col·leccionista.

Paco Pellicer

Cocheteux Dols, Alicia (dir.), Agrupación Fallas Centro. XXV Aniversario, València, Agrupació de Falles del Centre, 2001, 160 pàgines.

Les falles tenen el costum de fer dels seus aniversaris un moment oportú per a repassar la seua història, per a parlar del que ha sigut, és i serà la seua trajectòria. Normalment és el vint-i-cinc o el cinquanta aniversari una data suficientment emblemàtica per a reunir i recopilar dades, documents, llibrets i fotografies del que s’ha fet, o dur a terme celebracions més fortes que servisquen per a fer d’aquell any una fita inoblidable per a la posteritat. Tot això és el contingut del llibre, Agrupación Fallas Centro. XXV Aniversario, un repàs de les dades més significatives, tan importants per la particular història de l’agrupació fallera.

El llibre està estructurat per seccions i apartats, i cadascun està escrit pel seu autor corresponent, i és d’aquesta manera com recull els apunts biogràfics dels quatre presidents que ha tingut l’entitat associativa, i els historials de les nou comissions que integren l’agrupació. L’únic article escrit en valencià és el de Donís Martín, secretari general de la Junta Central Fallera, titulat “Recordant als Llibrets Parlats”.

Després el llibre dedica les seues pàgines a diferents seccions d’estadística i efemèrides, com la relació per anys de totes les falleres majors i corts d’honors entre infantils i adultes. Conseqüentment a continuació van les exaltacions. Els guardonats amb la recompensa pròpia de l’agrupació fallera, Espurna d’Honor, en la categoria individual i col·lectiva, una distinció creada el 20 de novembre de 1991. A més de la vida social i les relacions d’activitats i concursos.

Cadascuna de les seccions les obri com a il·lustració una portada significativa de la revista portaveu de l’Agrupació de Falles del Centre, Espurna Fallera, que va ser creada el mes de març de 1987.

Les curiositats i els records, la col·laboració especial a càrrec de José Castelló Mollar, que, com ell diu, és investigador de la història de les falles, i algunes relacions més d’actes propis i celebracions commemoratives, tanquen el llibre com s’ha començat, amb la relació de càrrecs de l’última junta directiva, ja que la de la primera i l’acta fundacional figuren en les primeres pàgines. Posa la clausura final il·lustrativa la portada del darrer número de la revista Espurna del període commemoratiu. Dades i més dades, un cúmul que podran servir, extretes amb pinces, per a unes altres històries de caràcter més global. En definitiva, el llibre Agrupación Fallas Centro. XXV Aniversario és un llibre d’arxiu, realitzat en edició numerada de 500 exemplars i finançat amb la contribució del Banco Inversión en la part privada i l’aportació pública de l’Ajuntament de València.

Josep Joan Coll

Álbum de ninots indultats. Museu Faller. Valencia. 5a edición, València, Bayarri Comunicación, 2004, 72 pàgines.

Dins el seu ampli catàleg de publicacions de temàtica fallera, l’editorial Bayarri aporta una nova edició, actualitzada fins al 2003, de l’àlbum fotogràfic dels ninots indultats del Museu Faller de València. La publicació està en castellà, amb la introducció genèrica a l’origen de les Falles i al costum d’indultar ninots traduïda al francés i l’anglés.

Els estudis empresos i desenvolupats en els darrers anys al voltant de la col·lecció per l’Associació d’Estudis Fallers, els quals han produït —i encara estan produint— un catàleg raonat i un seguit de publicacions complementàries, han sigut la base d’aquesta actualització de l’àlbum fotogràfic, segons fa constar el mateix editor en el full de crèdits editorials. Allò fonamental de l’àlbum és, lògicament, l’aparell iconogràfic, seleccionat de diversos arxius particulars —tot incloent-hi el de l’editorial— i de les publicacions adés esmentades. Amb bon criteri, s’han inclòs al costat de les fotografies dels ninots al museu actual, unes altres que els mostren com foren exhibits al carrer o als espais que serviren en el seu dia com a lloc d’exposició, la qual cosa permet que el lector puga fer comparació amb l’estat actual per tal d’adonar-se dels canvis sofrits per les figures. Curiosament, aquest criteri es talla sobtadament a l’arribar al 1982, precisament el punt on està pendent de publicació la part final del catàleg del Museu.

Cada ninot gran és tractat en una pàgina de l’àlbum. Els ninots infantils, quan comencen a aparéixer-hi, ocupen una xicoteta part de la pàgina corresponent al ninot gran del seu any respectiu. Encara que per a alguns ninots la selecció d’imatges és continguda, en uns altres potser la pruïja d’oferir molta informació gràfica haja redundat en un mostrari un pèl bigarrat. No només gràfica, però, és la informació que aporta l’àlbum. Cada ninot està degudament acompanyat de la referència del títol de l’obra (en valencià i castellà), l’artista i la comissió fallera. S’hi afegeix un comentari asistemàtic a propòsit del tema, significat, estil i tècnica emprada en l’execució. Malgrat ser útil i prou ajustada la informació continguda en aquests comentaris, hom pot detectar com en certes ocasions hi ha un excés de zel en la caracterització estilística, que s’adiu malament amb la necessària concisió que marca el mateix caràcter de l’àlbum. Així, per exemple, podem esmentar el cas del ninot gran del 1984, presentat com a mostra de “realismo costumbrista tradicionalista”. Massa ismes junts. Els comentaris, en algunes altres ocasions, fan pensar que l’edició s’ha fet de manera un poc apressada. També a tall d’exemple, podem citar el cas del 1991:

Un guerrero samurai del medioveo [sic] japonés y su familia con modernas viedocámaras [sic]. El tradicional oriente seducido por el moderno occidente. Alarde de hiperrealismo exótico, con toque de humor. Modelado en barro y realizado en cartón.

A partir de este año los ninots de la Exposición, tendrán estarán limitados a una medidas.

Errades tipogràfiques i inconseqüències gramaticals que, de segur, l’editorial corregirà oportunament en la propera edició d’una obra indubtablement útil per a totes les persones interessades per la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, i especialment per als visitants del mateix Museu.

Jesús Català Gorgues