L’indult del foc. Volum I (1934-1962)

Sobre el projecte

L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum I (1934-1962)

Gil Manuel Hernández i Martí (coord.)

València, Ajuntament de València, 2002

288 p., 30 cm

D.L. V-921-2002

ISBN 84-8484-038-7

Sumari

Presentació. La dignitat del foc, la dignitat del museu

Prefaci

Part primera. L’indult i la festa

            El context festiu

            La tradició d’indultar figures del foc

            La progressiva implantació del ritual al voltant del ninot

            La iniciativa d’un museu del folklore

            L’oficialització de l’indult

            Les polèmiques per la paternitat de l’indult

            El parèntesi de la Guerra Civil

            L’Exposició del Ninot en la postguerra

            La Cavalcada del Ninot

Part segona. Un museu per a les Falles

            Represa i crítica. Propostes museístiques

            La degradació de la col·lecció. La utopia de la restauració

            La necessitat d’un espai polivalent. El projecte del Casal Faller

            Elogi i crítica de l’indult del ninot

Part tercera. La col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València (1934-1962)

            Iaia i néta (1934)

            Llauradors ballant (1935)

            La mareta (1936)

            Venedora d’alls (1940)

            Trini i Regalito (Imperio Argentina i Miguel Ligero) (1940)

            El vell del violí (1942)

            Cacauera estraperlista (1943)

            Dos de les Germanetes dels Pobres (1944)

            Manolo, el de l’escurada (1945)

            Cantinflas i Don Manolito (1946)

            La becadeta (Vella estraperlista adormint el nét) (1947)

            El miniaturista Meseguer (1948)

            El dolçainer Josep Sanfeliu (1949)

            Iaios llauradors i nét (1950)

            Aprenent d’artista faller (1951)

            Vella, xiqueta i gat (1952)

            Coeter (1953)

            Lladre de coloms (1954)

            L’enllustrador el Nene (1955)

            Agranador (1956)

            Família de turistes indis (1956)

            Matrimoni prehistòric (Les bromes de Cupido) (1957)

            Vespa tipus llonganissa per a dur iaies a missa (1958)

            Llaurador valencià (1959)

            Tertúlia de vells (1960)

            El castic de ser-ne massa (1961)

            Germans de llet (1962)

Annex: les classificacions de falles entre els anys 1934 i 1962

Bibliografia

Índex onomàstic

Índex d’emplaçaments i comissions de falla

Bibliografia bàsica sobre la festa de les Falles

Presentació. La dignitat del foc, la dignitat del museu

Una festa és una activitat social molt particular. Requerix dels qui la viuen que s’hi impliquen amb els cinc sentits. Mentre s’assistix a una celebració, l’estudiós que interromp per preguntar pel significat d’allò que se celebra, es convertix en un desbaratafestes. No obstant això, quan passen el furor i el deliri festiu, i quan una festa té darrere seu una llarga història i la complexitat i dimensions de les Falles, és necessari trobar també el moment de la reflexió, de la investigació, de la memòria. I de fet, un indicador de la importància i la significació d’una festa residix en els mitjans, les energies i els esforços que una societat ha posat per a comprendre-la i divulgar-la.

La festa de les Falles disposa ja de nombroses publicacions que han donat compte de bastants dels elements que la componen. L’Associació d’Estudis Fallers publica amb certa regularitat treballs d’investigadors que, des de diverses perspectives, fan llum sobre la seua història, les seues relacions amb l’estructura social de diferents moments històrics, sobre els significats que expressen en els diferents actes que componen el seu programa festiu. No obstant això, encara hi ha dimensions que poden ser explorades amb una nova perspectiva i mancances que han de ser cobertes.

Un dels aspectes que reclamaven la intervenció dels experts és el de la catalogació tant dels monuments fallers com dels ninots que han sigut indultats de la pena capital. En estes pàgines trobarà el lector coberta una d’estes mancances i molt més, ja que els autors, amb sistematicitat i rigor, han tingut l’encert de completar la presentació de cadascun dels ninots del Museu Faller amb textos introductoris sobre el significat d’esta curiosa pràctica, el seu origen històric, així com la història de la creació del mateix museu que els alberga.

El catàleg que s’ha elaborat desborda amb molt la concepció típica d’una publicació d’estes característiques. Les figures soltes i aïllades del museu, les troba ací el lector amb un text que no sols les descriu i que explica la seua història, sinó que les contextualitza àmpliament de manera que es puga reconstruir tant el seu significat artístic (com a obra d’una mà creativa) com la seua significació social (com a condensador simbòlic de determinats codis i referents culturals).

D’altra banda, esta obra recupera així allò que d’immaterial i intangible hi ha en les falles: la metàfora social, el llenguatge col·lectiu, l’imaginari de l’artista i la seua ciutat.

He defensat en alguna ocasió que el foc presta a les figures de les falles una estranya dignitat; i que algunes són tan rematadament inautèntiques i falses (perquè repetixen allò que ja s’ha dit tantes voltes  sense cap gràcia ni enginy), que no mereixen la dignitat del foc i, per tant, no haurien de ser cremades, sinó llançades a la ignomínia de l’oblit.

Però no és menys cert que per a una cultura que té en estima el seu patrimoni cultural, que valora un poc l’obra que sorgix de les mans de l’artesà popular, el millor reconeixement consistix en la immortalització que allibera de les flames la inspiració plasmada en un ninot. Hi ha dignitat en el foc (per a les bones falles) i hi ha dignitat en el museu (per als bons ninots). Este catàleg restaura l’univers mental, històric i social d’aquelles peces en les quals es va posar un dia el donyet d’un artista que no tenia bou i que després de múltiples avatars han trobat un lloc acollidor per a conviure amb els seus paisans. Així, estes peces esdevenen, d’alguna manera, bons veïns d’una ciutat que, sense vanitats, somia xicotetes glòries menors per a gents humils. Com la iaia i la néta, el vell del violí, la família de turistes indis… o eixe visitant que ara mateix les mira, que en algun lloc del seu armari es diu qualsevol i que un dia, vés a saber, podria pujar a este amable i irònic pedestal.

Antoni Ariño Villaroya

Prefaci

El treball que ací presentem constituïx el primer volum dels dos que conformen el Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València, que és fruit d’un conveni d’investigació entre l’Ajuntament de València i el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

Este projecte es deriva de la concepció de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller com a patrimoni cultural de tots els valencians. Declaracions com la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO (1972), la Recomanació sobre la salvaguarda de la cultura tradicional i popular de la UNESCO (1989), així com la Llei de patrimoni històric espanyol (1985) o la Llei valenciana de patrimoni cultural (1998), avalen en distints graus la necessitat de conservar, restaurar, catalogar i difondre els béns que formen el nostre patrimoni etnològic. Per tant, atenent l’esmentada legislació internacional, estatal i autonòmica, així com la considerable i creixent extensió de la sensibilitat social cap al patrimoni cultural, hem cregut que s’havia d’aprofundir en el coneixement d’una de les manifestacions festives més riques i variades de la cultura valenciana.

Efectivament, a la ciutat de València, així com en no poques comarques valencianes, és ja un fet indiscutible la dimensió històrica, antropològica, artística, econòmica i social de la festa de les Falles. A causa de la pròpia complexitat i diversitat de la festa fallera, esta ha anat produint al llarg de la seua dilatada història una sèrie de béns materials i immaterials, dignes de ser preservats i coneguts per la població. Això fa necessària una tasca d’inventari i catalogació dels diversos béns produïts per la festa de les Falles, els més rellevants dels quals s’arrepleguen al Museu Faller de l’Ajuntament de València, en forma de la col·lecció de ninots indultats del foc des de l’any 1934 fins a l’actualitat. Una col·lecció, no per popularment coneguda més estudiada i investigada, que en este catàleg s’analitza amb profunditat per a contribuir al fet que siga objecte d’un major coneixement i d’una revaloració social com a bé cultural patrimoni del poble valencià.

La metodologia emprada s’ha d’inserir en un enfocament científic de caràcter interdisciplinari, que combina les tècniques i els mètodes propis de la història, la història de l’art, l’antropologia i la sociologia. Amb esta finalitat, les dades oferides es deriven d’una recerca que ha utilitzat la premsa general i especialitzada, llibrets, documents d’arxiu, fonts orals i l’observació sistemàtica, així com la documentació fotogràfica, cinematogràfica i audiovisual.

L’objectiu concret d’esta investigació ha sigut fer una anàlisi interpretativa dels diversos ninots indultats, caracteritzant-los en el seu context sociohistòric i valorant-los com a testimonis de l’estètica lligada a la producció artística fallera. Això ens ha dut a un plantejament teòric deutor de la història social i la sociologia crítica de la cultura, que hem concretat en la hipòtesi central de treball: els ninots indultats que formen la col·lecció del Museu Faller no són simples “curiositats pintoresques” de la festa, ni treballs d’artesania “menor”, sinó que, partint del fet que els ninots indultats constitueixen, juntament amb els llibrets i la documentació gràfica, l’únic suport material que resta dels cadafals, els hem considerat testimonis històrics de la festa fallera. Es tracta d’uns testimonis que condensen una rica informació que ens parla sobre ells mateixos, sobre els seus creadors, sobre els seus receptors i sobre l’estructura festiva i cultural que els emmarca. Es tracta, a més, de testimonis sotmesos a un procés de reelaboració social i estètica, visible tant en els discursos que periòdicament els reinterpreten com en les tècniques i solucions estilístiques que els reelaboren, mitjançant fórmules de conservació, restauració i difusió. En definitiva, l’elaboració del catàleg ha estat guiada per la suposició, metodològicament sistematitzada, de la naturalesa multidimensional i plural de la informació condensada pels ninots indultats, informació que és justament allò que confereix als ninots el seu valor patrimonial.

Amb esta hipòtesi de treball i els instruments metodològics assenyalats hem procedit a estructurar la investigació en dos grans parts, en funció d’un criteri cronològicament operatiu. Així, el primer volum inclou els ninots indultats que van des de l’any 1934, data del primer indult oficial d’un ninot, fins al 1962, que és l’últim any en el qual sols s’indulta un ninot (de falla adulta), ja que a partir del 1963 comencen també a indultar-se ninots infantils. Pel que fa a l’estructura del primer volum, este consta de tres parts. La primera aborda la problemàtica de l’indult i la festa, plasmada en els orígens i l’evolució de la tradició d’indultar ninots, la iniciativa de la creació d’un Museu Faller, l’oficialització de l’indult, les polèmiques per la paternitat de la idea de l’indult, l’Exposició del Ninot i la Cavalcada del Ninot. La segona part presta atenció a les característiques del Museu Faller, inserint-lo en la seua evolució històrica (seus, orientació de la col·lecció, problemes de degradació). Finalment, la tercera part constitueix pròpiament el conjunt de les fitxes del catàleg de la col·lecció. Cada fitxa conté una informació tècnica sobre el ninot o escena referida a l’any, l’artista, la comissió, el cadafal, la categoria, el premi de la falla, la tècnica de construcció, els materials utilitzats i les dimensions del ninot o grup. Posteriorment apareix la interpretació detallada de cada ninot, de la manera ja explicitada. Cada fitxa es tanca amb la relació de fonts gràfiques, documentals, orals i audiovisuals consultades, que apareixen exposades en la seua totalitat en l’apartat final corresponent a bibliografia. El segon volum comença l’any 1963 i arriba fins a l’any 2002, i conté les fitxes dels ninots grans i infantils d’este període, la continuació de l’estudi històric, i també un article introductori sobre l’estètica fallera i un estudi sociològic sobre el conjunt de la col·lecció de ninots indultats.

Prologat per Antoni Ariño Villarroya, historiador especialista en la festa fallera, doctor en sociologia, professor i director del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, l’elaboració del catàleg ha sigut coordinada per Gil Manuel Hernández i Martí, doctor en història i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social. L’equip de treball, de caràcter interdisciplinari, ha estat format pels següents investigadors, tots ells membres de l’Associació d’Estudis Fallers: Vicent Borrego i Pitarch (llicenciat en història de l’art i gestor cultural), Josep Lluís Marín i Garcia (llicenciat en filologia i lingüista), Antonio Herrero Giménez (llicenciat en belles arts i en història de l’art, i tècnic en patrimoni històric i cultural de l’Ajuntament de València), Josep Joan Coll i Fornés (llicenciat en història i periodista), Isabel Tejeda i Martín (llicenciada en història de l’art i gestora cultural), Marisa Falcó Cochoud (llicenciada en belles arts i artista fallera), Víctor Valero Valero (llicenciat en belles arts i artista faller), Paco Pellicer Brell (llicenciat en arquitectura tècnica i en art dramàtic), Moisés Alarcón Sánchez (artista plàstic), Javier Mozas Hernando (llicenciat en història i bibliotecari), Lluís Mesa i Reig (llicenciat en història i gestor cultural), Vicent Almela i Caballé (artista faller), Josep Manuel Alares i Sales (artista faller), Josep Alcañiz i Chanzá (exconservador del Museu Faller i historiador de l’art), Fernando Morales Checa (documentalista) i Fernando Villalba Vela (documentalista).

En tot cas, este catàleg s’ha d’interpretar com una primera aproximació amb profunditat a l’especial univers dels ninots indultats. Este fet, juntament amb l’extraordinària abundància de dades sobre el tema, de segur que ha provocat omissions o errades, que hem assumit des del moment que considerem este estudi com una part d’un procés mes ampli d’investigació científica, que necessàriament hauria de culminar en la revaloració integral del Museu Faller com a complex patrimonial i expressió simbòlica de la nostra identitat.

Finalment, no volem acabar esta introducció sense expressar el nostre agraïment a les persones i institucions que han col·laborat en l’elaboració d’este catàleg facilitant-nos documentació i informació, i també el treball d’investigació: Josep Alarte Querol, Laura Albalat Manzano, Imperio Argentina, Josep Azpeitia Ureña, Josep Ballester Peris, Francisco Barbero Barbero, Josep Barea Rocafull, Emília Barrachina Pastor, Vicent Bayarri Llobat, Biblioteca Pública Municipal de Mislata, Joan Blasco, Pere Borrego Pitarch, José Breco, José Ignacio Caballer Fuster, Rosa J. Cañada Solaz, Moisés Domínguez, Julià Gallego Fortea, Juanjo García López, Joan Huerta Gasset, Nacho Laoz (Filmoteca Valenciana), Ramon Lluch Martínez, Gabriel López Navarro i el personal de l’Arxiu de la Diputació de València, Pilar Luna, Vicent Marín Bellver, Vicent Marín Garcia, Josep Martínez Mollà, Vicent Masó Talens, Ángel Montejo (Biblioteca Valenciana), Manolo Montesinos (Ajuntament de València), Museu Faller, Josep Puche Hernández, Merche Rojas (Biblioteca Valenciana), Federico Romero (Biblioteca Valenciana), Josep Manuel Sabater Salvador, Francesc Xavier Sala Ricart, Josep Sapena, Alfredo Solaz i Luis Vidal.