L’any 1990 el diari Levante-El Mercantil Valenciano va començar la publicació de la Historia de las Fallas, una obra col·lectiva a càrrec d’un equip multidisciplinari (integrat per sociòlegs, historiadors, documentalistes, escriptors i periodistes) encapçalat pel professor Antoni Ariño Villarroya, que permeté posar a l’abast del gran públic una aproximació a la festa fallera feta des d’una perspectiva científica i rigorosa, lluny de les visions tòpiques i folkloritzadores habituals fins a aquell moment. Aquesta nova manera d’abordar l’estudi de les Falles tenia precedents que cal recordar, com ara la tasca investigadora d’Enric Soler i Godes o les propostes fetes en alguns dels articles del número dels Quaderns de Gorg dedicat a les Falles l’any 1974. A més, en el moment de l’aparició de la Historia de las Fallas, ja hi havia en marxa o estaven enllestits diversos treballs d’investigació fets per professors i estudiants de les universitats valencianes.
I la publicació d’aquesta obra va fer de catalitzador: l’equip redactor constituí, aquell mateix 1990, sota la presidència d’Enric Soler i Godes (destacat poeta, pedagog i historiador, i Medalla d’Honor de la Generalitat Valenciana el 1992) l’Associació d’Estudis Fallers, amb l’objectiu de fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les seues diverses dimensions (històrica, estètica, sociològica, literària, econòmica…). Un objectiu que parteix de la base que l’estudi sistemàtic, rigorós i continuat de les Falles contribueix a enriquir-les, ja que permet valorar-les i percebre-les com el ric patrimoni cultural que són.
