Falles i art: 40 anys transitant per la frontera

Sobre el projecte

Falles i art: 40 anys transitant per la frontera

Jesús Català (coord.)

València, Associació d’Estudis Fallers – Junta Central Fallera, 2007

200 p., 26 cm

D.L. V-1112-2008

ISBN 978-84-8363-236-9

Sumari

Índex

Presentacions

            Joan Bta. Peiró, vicerector de Cultura de la UPV

            Falles i art: 40 anys transitant per la frontera. Associació d’Estudis Fallers

Textos

            El projecte expositiu “Falles i art: 40 anys transitant per la frontera”. Antonio Herrero

            La frontera com a metàfora: Els porosos límits entre l’art culte i l’art faller. Gil Manuel Hernández i Pedro García

            Arts i falles en la frontera: un recorregut històric. Javier Mozas i Joan Castelló

Catàleg d’imatges. Exposició

Ricardo Rubert

Ortifus

Chema Cobo

Daniel Jiménez Zafrilla

Ignacio Ferrando

Rafael Ferrando

Óscar Mora i Ferran Martín

Manolo Martín Huguet

Sigfrido Martín Begué

Julio Monterrubio

Óscar Mora i Xavier Montsalvatge

Manolo Martín López

Ortifus i Manolo Martín López

José Luis García Nadal

Manolo Martín Huguet

Miquel Navarro i Inèdit Comunicación

Instal·lació efímera combustible

            Açò no és una falla: assaig d’escriptura liminar sobre una instal·lació efímera combustible (IEC). Jesús Peris

            Ceci n’est pas une pomme. Jesús I. Català Gorgues i Jesús Peris Llorca

Traduccions al castellà i anglés

Prefaci. Falles i art: 40 anys transitant per la frontera

Per a l’Associació d’Estudis Fallers va constituir un repte rebre l’encàrrec de desenvolupar un projecte que posara en relació el món de les falles amb l’esfera de l’art. Un repte especialment rellevant perquè va provenir d’una institució de prestigi com és la Universitat Politècnica de València, a través del seu Vicerectorat de Cultura. A les nostres mans estava la responsabilitat de plantejar una proposta estimulant i que fugira d’aquells llocs comuns, prejuís i imatges que solen acompanyar la consideració de les falles com a manifestació artística. A partir d’aquesta premissa, començàrem a esbrinar possibles línies de reflexió, que necessàriament havien de concloure en una exposició que s’instal•laria a l’edifici del Rectorat de la UPV. La veritat siga dita, no haguérem de gastar-hi massa temps, ja que amb gran rapidesa arribàrem a la conclusió que ens abellia, per dir-ho clarament, posar el dit a la nafra, és a dir, plantejar en forma de pregunta, que seria alhora quasi una provocació, on estava la frontera entre l’Art amb majúscules i les falles com a expressió artística, tot i procedir aquestes del món de la cultura popular. La decisió estava presa: ens dedicaríem a intentar qüestionar la frontera entre les falles i l’art.

Les activitats d’investigació, reflexió i recerca al voltant de les Falles i la cultura popular festiva constitueixen la principal línia de treball de l’Associació d’Estudis Fallers, una entitat nascuda el 1990 arran de la publicació de la Historia de las Fallas editada pel diari Levante-El Mercantil Valenciano, que està integrada per professionals procedents de diverses disciplines acadèmiques (historiadors, periodistes, sociòlegs, lingüistes, economistes, artistes fallers, gestors culturals…) i que d’aleshores ençà ha dedicat els seus esforços a l’anàlisi científica de les diferents vessants de la festa de les Falles. Per això, rebérem la comanda de la UPV, també, com una excel•lent oportunitat per a difondre la nostra tasca en el si de la comunitat universitària.

En la mesura que desenvolupàvem el projecte esmentat, ens adonàrem de la pertinença del nostre enfocament, ja que el material disponible per a l’exposició i per al catàleg explicatiu aportava les suficients dades i evidències per a posar entre parèntesi la tradicional demarcació entre l’alta cultura artística i l’expressió artística fallera, sovint catalogada, no sense certa condescendència menyspreadora, de purament artesanal. A partir d’aquesta explícita constatació, observàrem que la proposta del Vicerectorat de Cultura d’instal·lar a l’espai públic adjacent a la sala d’exposicions alguna mena d’al·legoria de les falles com a cadafals efímers ens convidava a refinar el nostre projecte amb una nova possibilitat: donar cos al carrer, sense deslligar-lo de l’espai expositiu, al leitmotiv de la mostra. I fou des d’aquesta realitat in statu nascendi que apostàrem per donar forma a una “instal·lació efímera combustible”, que seria plantada i cremada com una falla, però que també seria la prolongació “natural” dels continguts desenvolupats en l’exposició. Dit i fet, es va encetar la reflexió sobre com hauria de ser el cadafal efímer, i de com aquest podria transmetre la nostra idea. La resolució fou difícil, però finalment va brollar i prompte es va manifestar en un objecte que hauria de parlar per si mateix.

Al remat, hem materialitzat una resposta al repte plantejat que no deixa de ser un nou repte, atesa especialment la làbil, fluida i borrosa demarcació que es destaca en aquell territori boirós i d’imprecisos contorns que apareix quan es transita per la frontera entre l’art i les falles. L’experiència, en tot cas, ha estat molt enriquidora, entre altres motius perquè creiem que hem pogut contribuir a un debat que se solia donar per tancat, quan en realitat tot just estava obert. Esperem, doncs, que continue obert, i ben obert. Afortunadament, i sota l’aixopluc de la institució universitària que acull la Facultat de Belles Arts i que des de fa quaranta anys tant ha destacat per obrir noves fronteres a la investigació, hi ha espai per a la reflexió, l’intercanvi d’idees i la continua capacitat d’aprenentatge. Des de l’Associació d’Estudis Fallers, en la nostra condició de comissaris de l’exposició, esperem que els seus visitants disposen de suficients elements per a la comprensió i, en tot cas, també per al gaudi estètic: una bella experiència que és comuna tant a l’art com a la festa.

Associació d’Estudis Fallers